domingo, 7 de diciembre de 2008
A una setmana!
Fins a la pròxima! :D
miércoles, 12 de noviembre de 2008
Avançant!
Ja tinc unes trenta pàgines de treball teòric, ara em posaré a veure Matrix (de moment m'he baixat dues pel·lícules però no sé si n'hi ha 3) i aviam què en puc treure...
Segueixo rumiant però, la HIPÒTESI...
Fins d'aquí ben poc, que en tres setmanes entrenguem l'esborrany!
viernes, 7 de noviembre de 2008
Aquí de nou!
Ja vaig passar la informació que tenia prèviament, però ara n'he recollit més i encara l'he de passar.
Avui inclouré un vídeo explicatiu del youtube sobre el Mite de la Caverna.
Espero que us agradi.
domingo, 12 de octubre de 2008
S'acumulen els problemes?
Però al cap d'uns dies m'adono que des de gmail hi puc entrar, cosa que estic fent ara. Així que demano disculpes.
Ara estic passant informació del punt 3.4, que parla sobre l'antropologia platònica, com el cos i l'ànima, les parts de l'ànima o la seva immortalitat, entre d'altres.
Quan acabi de passar la informació la penjaré si de cas :)
Fins la pròxima, que no serà tan tard com abans!
viernes, 12 de septiembre de 2008
Ja queda poc...
Espero que en aquests últims dies pugui acabar de passar tota la informació apuntada a la llibreteta que tinc!
No tinc temps per a dir res, només passava per fer acte de presència!
Fins molt aviat! :)
viernes, 29 de agosto de 2008
Més :)
Seguint amb l'argument, Plató fa una breu crítica. Aquest cop a aquells que intenten que la ciència s'aprengui, que entri a una ànima on aquesta ni tan sols existeix.
Per tant, defensa que:
-Tothom té capacitat d'aprendre
-L'educació hauria de tenir en compte l'ànima i l'òrgan amb el que cadascú aprèn*
Cito textualment: "La educación debe hacer mirar al alma hacia la idea del bien".
Per tant, descriu l'educació com a una evolució de l'ànima on s'ha de dirigir l'òrgan*, ja que la facultat de saber té les següents característiques:
-Mai perd la seva virtut, ja que existeix per naturalesa
-Es fa inútil o útil; o ventatjosa o perjudicial
(*He deduït potser erròniament que l'òrgan del que parla és la capacitat d'aprenentatge)
A partir d'aquí, defensa que a l'ànima se l'ha d'acostumar des del principi a la veritat, ja que pot desviar-se cap als plaers sensuals i grollers, és a dir, a la sensualitat i al desig.
Si no es fa d'aquesta manera, es produeix una situació en la qual hi ha gent sense educació, gent sense coneixement de la veritat (aquests no tenen un ideal per a referir els seus actes) i gent que passa tota la vida dedicada a l'estudi i a la meditació (aquests últims no s'ocupen de la resposabilitat dels seus actes).
Així doncs, es fa una defensa per la qual es diu que aquests tipus de persones no podrien governar. Qui hauria de governar, doncs, serien els filòsofs.
Aquests haurien de governar una república després d'haver contemplat la Idea de Bé, ja que se'ls obligaria a baixar de la regió superior per a no excloure la felicitat d'una part de la societat (el que es busca és la felicitat global, la unió de l'Estat).
Fins aquí tinc de moment. Ara continuaré llegint.
domingo, 24 de agosto de 2008
Continuo!!
Per fi he pogut esbrinar allò que deia el mite a la part que no entenia! O això és el que penso, vaja. Bé, de totes maneres, aquí poso el que n’he extret
Aquell qui ha arribat a la Idea del Bé compleix les següents característiques:
-No està disposat a interessar-se per assumptes referents als humans
-Vol romandre a la Idea de Bé
-Quan passa a la contemplació del món intel·ligible es torba i se sent ridícul
Ara bé, si algú veiés a uns ulls i una ànima torbats per a distingir segons quins objectes podria actuar d’una manera o d’altra.
Si el torbament és degut a passar de la llum a la foscor, es preguntaria si està ofuscat per les tenebres, la qual cosa provocaria un riure més ridícul i se la felicitaria pel torbament.
Si pel contrari és degut a passar de la ignorància a la llum, es preguntaria si està enlluernada per l’excés de llum. El riure, per tant, seria menys ridícul i es compadiria d’ella.