Ja estem a una setmana de l'entrega, i mentre vaig fent el comentari i la comparació entre autors, actualitzo, que fa MOLT que no ho feia
Fins a la pròxima! :D
domingo, 7 de diciembre de 2008
miércoles, 12 de noviembre de 2008
Avançant!
Bé!
Ja tinc unes trenta pàgines de treball teòric, ara em posaré a veure Matrix (de moment m'he baixat dues pel·lícules però no sé si n'hi ha 3) i aviam què en puc treure...
Segueixo rumiant però, la HIPÒTESI...
Fins d'aquí ben poc, que en tres setmanes entrenguem l'esborrany!
Ja tinc unes trenta pàgines de treball teòric, ara em posaré a veure Matrix (de moment m'he baixat dues pel·lícules però no sé si n'hi ha 3) i aviam què en puc treure...
Segueixo rumiant però, la HIPÒTESI...
Fins d'aquí ben poc, que en tres setmanes entrenguem l'esborrany!
viernes, 7 de noviembre de 2008
Aquí de nou!
ja estic aquí un altre cop, després d'haver passat els exàmens globals :)
Ja vaig passar la informació que tenia prèviament, però ara n'he recollit més i encara l'he de passar.
Avui inclouré un vídeo explicatiu del youtube sobre el Mite de la Caverna.
Espero que us agradi.
Ja vaig passar la informació que tenia prèviament, però ara n'he recollit més i encara l'he de passar.
Avui inclouré un vídeo explicatiu del youtube sobre el Mite de la Caverna.
Espero que us agradi.
domingo, 12 de octubre de 2008
S'acumulen els problemes?
Després d'haver-nos citat amb el tutor per seguir les pautes del Treball de Recerca, m'adono que he perdut el nom del correu amb el qual vaig començar aquest bloc i tampoc sé la seva contrassenya.
Però al cap d'uns dies m'adono que des de gmail hi puc entrar, cosa que estic fent ara. Així que demano disculpes.
Ara estic passant informació del punt 3.4, que parla sobre l'antropologia platònica, com el cos i l'ànima, les parts de l'ànima o la seva immortalitat, entre d'altres.
Quan acabi de passar la informació la penjaré si de cas :)
Fins la pròxima, que no serà tan tard com abans!
Però al cap d'uns dies m'adono que des de gmail hi puc entrar, cosa que estic fent ara. Així que demano disculpes.
Ara estic passant informació del punt 3.4, que parla sobre l'antropologia platònica, com el cos i l'ànima, les parts de l'ànima o la seva immortalitat, entre d'altres.
Quan acabi de passar la informació la penjaré si de cas :)
Fins la pròxima, que no serà tan tard com abans!
viernes, 12 de septiembre de 2008
Ja queda poc...
Ja queda poc per a començar el col·legi...
Espero que en aquests últims dies pugui acabar de passar tota la informació apuntada a la llibreteta que tinc!
No tinc temps per a dir res, només passava per fer acte de presència!
Fins molt aviat! :)
Espero que en aquests últims dies pugui acabar de passar tota la informació apuntada a la llibreteta que tinc!
No tinc temps per a dir res, només passava per fer acte de presència!
Fins molt aviat! :)
viernes, 29 de agosto de 2008
Més :)
A continuació resumiré el contingut del que he llegit, combinant dues edicions diferents.
Seguint amb l'argument, Plató fa una breu crítica. Aquest cop a aquells que intenten que la ciència s'aprengui, que entri a una ànima on aquesta ni tan sols existeix.
Per tant, defensa que:
-Tothom té capacitat d'aprendre
-L'educació hauria de tenir en compte l'ànima i l'òrgan amb el que cadascú aprèn*
Cito textualment: "La educación debe hacer mirar al alma hacia la idea del bien".
Per tant, descriu l'educació com a una evolució de l'ànima on s'ha de dirigir l'òrgan*, ja que la facultat de saber té les següents característiques:
-Mai perd la seva virtut, ja que existeix per naturalesa
-Es fa inútil o útil; o ventatjosa o perjudicial
(*He deduït potser erròniament que l'òrgan del que parla és la capacitat d'aprenentatge)
A partir d'aquí, defensa que a l'ànima se l'ha d'acostumar des del principi a la veritat, ja que pot desviar-se cap als plaers sensuals i grollers, és a dir, a la sensualitat i al desig.
Si no es fa d'aquesta manera, es produeix una situació en la qual hi ha gent sense educació, gent sense coneixement de la veritat (aquests no tenen un ideal per a referir els seus actes) i gent que passa tota la vida dedicada a l'estudi i a la meditació (aquests últims no s'ocupen de la resposabilitat dels seus actes).
Així doncs, es fa una defensa per la qual es diu que aquests tipus de persones no podrien governar. Qui hauria de governar, doncs, serien els filòsofs.
Aquests haurien de governar una república després d'haver contemplat la Idea de Bé, ja que se'ls obligaria a baixar de la regió superior per a no excloure la felicitat d'una part de la societat (el que es busca és la felicitat global, la unió de l'Estat).
Fins aquí tinc de moment. Ara continuaré llegint.
Seguint amb l'argument, Plató fa una breu crítica. Aquest cop a aquells que intenten que la ciència s'aprengui, que entri a una ànima on aquesta ni tan sols existeix.
Per tant, defensa que:
-Tothom té capacitat d'aprendre
-L'educació hauria de tenir en compte l'ànima i l'òrgan amb el que cadascú aprèn*
Cito textualment: "La educación debe hacer mirar al alma hacia la idea del bien".
Per tant, descriu l'educació com a una evolució de l'ànima on s'ha de dirigir l'òrgan*, ja que la facultat de saber té les següents característiques:
-Mai perd la seva virtut, ja que existeix per naturalesa
-Es fa inútil o útil; o ventatjosa o perjudicial
(*He deduït potser erròniament que l'òrgan del que parla és la capacitat d'aprenentatge)
A partir d'aquí, defensa que a l'ànima se l'ha d'acostumar des del principi a la veritat, ja que pot desviar-se cap als plaers sensuals i grollers, és a dir, a la sensualitat i al desig.
Si no es fa d'aquesta manera, es produeix una situació en la qual hi ha gent sense educació, gent sense coneixement de la veritat (aquests no tenen un ideal per a referir els seus actes) i gent que passa tota la vida dedicada a l'estudi i a la meditació (aquests últims no s'ocupen de la resposabilitat dels seus actes).
Així doncs, es fa una defensa per la qual es diu que aquests tipus de persones no podrien governar. Qui hauria de governar, doncs, serien els filòsofs.
Aquests haurien de governar una república després d'haver contemplat la Idea de Bé, ja que se'ls obligaria a baixar de la regió superior per a no excloure la felicitat d'una part de la societat (el que es busca és la felicitat global, la unió de l'Estat).
Fins aquí tinc de moment. Ara continuaré llegint.
domingo, 24 de agosto de 2008
Continuo!!
Per fi he pogut esbrinar allò que deia el mite a la part que no entenia! O això és el que penso, vaja. Bé, de totes maneres, aquí poso el que n’he extret
Aquell qui ha arribat a la Idea del Bé compleix les següents característiques:
-No està disposat a interessar-se per assumptes referents als humans
-Vol romandre a la Idea de Bé
-Quan passa a la contemplació del món intel·ligible es torba i se sent ridícul
Ara bé, si algú veiés a uns ulls i una ànima torbats per a distingir segons quins objectes podria actuar d’una manera o d’altra.
Si el torbament és degut a passar de la llum a la foscor, es preguntaria si està ofuscat per les tenebres, la qual cosa provocaria un riure més ridícul i se la felicitaria pel torbament.
Si pel contrari és degut a passar de la ignorància a la llum, es preguntaria si està enlluernada per l’excés de llum. El riure, per tant, seria menys ridícul i es compadiria d’ella.
Més llibres per treballar!
Continuant amb el Treball de Recerca, l’altre dia vaig anar a la biblioteca per a tornar el llibre que havia agafat. Aprofitant que era allà, vaig agafar uns documents que m’ajudaran en la realització del treball. Ara, a més, tinc:
Platón La república Z Editorial Juventud (Vicente López Soto)
Clásicos Universales Platón La República Colección Fontana (Patricio de Azcarate)
La memoria del Logos. Estudios sobre el diálogo platónico Taurus (Emilio Lledó)
La historia de La república de Platón Edición Debate (Simon Blackburn)
Platón. Teoría de las ideas y Antropología Alambra Longman (José María García-Mauriño i José Antonio Fernández Revuelta)
Ara continuaré llegint-me el mite, espero que aquesta edició sigui més nova i em pugui assabentar del que diu!
miércoles, 13 de agosto de 2008
De nou a casa!
Per fi puc tornar a reprendre el blog. La paret de casa ja està reformada!
Aquesta tarda aniré a la biblioteca a tornar el llibre de Plató (fa com tres setmanes que ho hauria degut tornar) i intentaré mirar si hi ha algun en català, ja que la versió que vaig agafar castellana és bastant antiga i el vocabulari que utilitza a més de les seves expressions, sincerament, per a mi són indesxifrables.
Doncs bé, continuo afegint informació que he pogut extreure de la part que he llegit (assabentant-me del que deia).
Si el presoner tornés de nou a la caverna es trobaria com un cec. A més, discutiria mb els altres captius sobre les ombres, cosa que faria que es riguessin d'ell (ja que hauria perdut la vista al sortir), no voldrien sortir de la caverna i, si algú intentés treure'ls, el matarien.
Seguidament ens parla de la caverna com a condició humana, i ens especifica el significat d'algunes metàfores.
L'antre subterrani és el món visible; el foc la llum del sol; i el captiu seria l'ànima visible que s'eleva a l'esfera intel·ligible.
Per últim, ens parla de la idea de Bé, la qual té les següents característiques:
-Està als últims límits del món intel·ligible
-Es percep amb dificultat
-És la causa primera de la bellesa i de la bondat
-Produeix la llum (procedeix d'ella directament)
-Engendra veritat i intel·ligència
-Qui vol conduir-se sàbiament en la vida pública i privada ha de fixar-se en ella
Fins aquí la publicació d'avui, espero poder fer ràpidament tota la feina que deuria haver fet en aquests dies i que no he pogut fer.
Aquesta tarda aniré a la biblioteca a tornar el llibre de Plató (fa com tres setmanes que ho hauria degut tornar) i intentaré mirar si hi ha algun en català, ja que la versió que vaig agafar castellana és bastant antiga i el vocabulari que utilitza a més de les seves expressions, sincerament, per a mi són indesxifrables.
Doncs bé, continuo afegint informació que he pogut extreure de la part que he llegit (assabentant-me del que deia).
Si el presoner tornés de nou a la caverna es trobaria com un cec. A més, discutiria mb els altres captius sobre les ombres, cosa que faria que es riguessin d'ell (ja que hauria perdut la vista al sortir), no voldrien sortir de la caverna i, si algú intentés treure'ls, el matarien.
Seguidament ens parla de la caverna com a condició humana, i ens especifica el significat d'algunes metàfores.
L'antre subterrani és el món visible; el foc la llum del sol; i el captiu seria l'ànima visible que s'eleva a l'esfera intel·ligible.
Per últim, ens parla de la idea de Bé, la qual té les següents característiques:
-Està als últims límits del món intel·ligible
-Es percep amb dificultat
-És la causa primera de la bellesa i de la bondat
-Produeix la llum (procedeix d'ella directament)
-Engendra veritat i intel·ligència
-Qui vol conduir-se sàbiament en la vida pública i privada ha de fixar-se en ella
Fins aquí la publicació d'avui, espero poder fer ràpidament tota la feina que deuria haver fet en aquests dies i que no he pogut fer.
viernes, 25 de julio de 2008
Cada cop més
Hola!
Perdó per actualitzar uns dies tard, però és que la paret de l'habitació està en perill de caure i suposadament no hi deuria entrar, per la qual cosa potser la pròxima actualització també es retardarà.
Bé, continuant amb el mite, he trobat un apartat en el qual explica què passa després de l'alliberament d'un captiu.
Primerament, el captiu intentarà mirar la llum que ve a la cova. Però la llum el cegarà, per tant, no podrà distingir els objectes de les seves ombres. És a dir, que dirà que allò que veia abans era més real que allò que en aquest moment se li mostra.
Després intentarà mirar el foc, però aquest el farà mal als ulls. Així doncs, mirarà les ombres, que per a ell es distingieixen millor i tenen més claredat.
Més tard intentarà mirar la llum del sol, però, enlluernat, no podrà veure els éssers reals. Així doncs, haurà d'acostumar-se. Primer mirarà les ombres, després les imatges dels homes i dels objectes sobre l'aigua. Més tard els objectes mateixos, tot seguit el cel de nit i les estrelles i, per finalitzar, podrà veure el sol. Així doncs, podrà veure's reflexat a l'aigua a ell mateix.
Després d'haver vist el sol, la persona que ja no és captiva, a través del seu raonament, arriba a la conclusió per la qual extreu que el sol crea les estacions i els anys, governa el món visible i és la causa d'allò que veia a la caverna.
També ens parla el mite d'una suposada situació en la qual l'antic presoner recorda la seva primera estança. Aquí s'alegrarà de la seva mudança i es compadirà dels esclaus que encara estan a la caverna. Apareixeran doncs, els conceptes dels esclaus i de la saviesa.
Tot això ho pensa perquè la situació a la caverna era diferent. És a dir, a la caverna, els esclaus que més aviat observaven les ombres, més bé recordaven l'ordre en què passaven o endevinaven la seva aparició, eren recompensats.
Per tant, l'antic esclau no té enveja d'aquells recompensats, ni tan sols dels poderosos i dels honrats; sinó que prefereix (com Aquiles) passar la vida al servei d'un pobre llaurador, sofrir i no tornar a la cova.
Fins aquí de moment la part d'avui.
Fins a la pròxima (espero que no trigui gaire)
Perdó per actualitzar uns dies tard, però és que la paret de l'habitació està en perill de caure i suposadament no hi deuria entrar, per la qual cosa potser la pròxima actualització també es retardarà.
Bé, continuant amb el mite, he trobat un apartat en el qual explica què passa després de l'alliberament d'un captiu.
Primerament, el captiu intentarà mirar la llum que ve a la cova. Però la llum el cegarà, per tant, no podrà distingir els objectes de les seves ombres. És a dir, que dirà que allò que veia abans era més real que allò que en aquest moment se li mostra.
Després intentarà mirar el foc, però aquest el farà mal als ulls. Així doncs, mirarà les ombres, que per a ell es distingieixen millor i tenen més claredat.
Més tard intentarà mirar la llum del sol, però, enlluernat, no podrà veure els éssers reals. Així doncs, haurà d'acostumar-se. Primer mirarà les ombres, després les imatges dels homes i dels objectes sobre l'aigua. Més tard els objectes mateixos, tot seguit el cel de nit i les estrelles i, per finalitzar, podrà veure el sol. Així doncs, podrà veure's reflexat a l'aigua a ell mateix.
Després d'haver vist el sol, la persona que ja no és captiva, a través del seu raonament, arriba a la conclusió per la qual extreu que el sol crea les estacions i els anys, governa el món visible i és la causa d'allò que veia a la caverna.
També ens parla el mite d'una suposada situació en la qual l'antic presoner recorda la seva primera estança. Aquí s'alegrarà de la seva mudança i es compadirà dels esclaus que encara estan a la caverna. Apareixeran doncs, els conceptes dels esclaus i de la saviesa.
Tot això ho pensa perquè la situació a la caverna era diferent. És a dir, a la caverna, els esclaus que més aviat observaven les ombres, més bé recordaven l'ordre en què passaven o endevinaven la seva aparició, eren recompensats.
Per tant, l'antic esclau no té enveja d'aquells recompensats, ni tan sols dels poderosos i dels honrats; sinó que prefereix (com Aquiles) passar la vida al servei d'un pobre llaurador, sofrir i no tornar a la cova.
Fins aquí de moment la part d'avui.
Fins a la pròxima (espero que no trigui gaire)
martes, 15 de julio de 2008
Primeres anàlisis
Començant a llegir el mite, he arribat a una sèrie de conclusions i qüestions (que hauré d'esbrinar la resposta al llarg del Treball de Recerca).
Primer de tot, la primera qüestió és:
Què representa el mite?
Segons les primeres oracions, el mite de la caverna representa l'estat de la naturalesa humana amb relació amb la ciència i la ignorància.
Més tard, he trobat una frase especial. És a dir, que el seu significat l'hauré de trobar al llarg de la recerca. Diu així:
"-¡Extraños prisioneros y cuadro singular!
-Se parecen, sin embargo, a nosotros punto por punto"
(Són frases extretes del llibre, que està traduït al castellà)
Així doncs, hauré d'esbrinar en què s'assembla el mite a les persones.
A més, si aquests presoners només poden veure les ombres projectades al fons de la caverna, passaria el següent:
-Quan veuen els objectes, fan una equivalència entre allò material i la realitat.
-Fan una atribució nominal a les ombres amb el nom de les coses que representen.
-Si escoltessin un ressò de paraules, pensarien que les ombres parlen, és a dir, que les persones projectades a les ombres serien les que parlarien.
Amb tot això, la conclusió seria la següent:
Allò que els presoners prenen com a realitat són les ombres mateixes.
Aquesta és una primerenca anàlisi sobre la primera part del mite, on s'esmenten les diferents parts de la caverna i s'exposa la primera conclusió important.
Primer de tot, la primera qüestió és:
Què representa el mite?
Segons les primeres oracions, el mite de la caverna representa l'estat de la naturalesa humana amb relació amb la ciència i la ignorància.
Més tard, he trobat una frase especial. És a dir, que el seu significat l'hauré de trobar al llarg de la recerca. Diu així:
"-¡Extraños prisioneros y cuadro singular!
-Se parecen, sin embargo, a nosotros punto por punto"
(Són frases extretes del llibre, que està traduït al castellà)
Així doncs, hauré d'esbrinar en què s'assembla el mite a les persones.
A més, si aquests presoners només poden veure les ombres projectades al fons de la caverna, passaria el següent:
-Quan veuen els objectes, fan una equivalència entre allò material i la realitat.
-Fan una atribució nominal a les ombres amb el nom de les coses que representen.
-Si escoltessin un ressò de paraules, pensarien que les ombres parlen, és a dir, que les persones projectades a les ombres serien les que parlarien.
Amb tot això, la conclusió seria la següent:
Allò que els presoners prenen com a realitat són les ombres mateixes.
Aquesta és una primerenca anàlisi sobre la primera part del mite, on s'esmenten les diferents parts de la caverna i s'exposa la primera conclusió important.
miércoles, 9 de julio de 2008
Per fi :)
Per fi tinc el llibre que tant desitjava, i el correcte!
S'anomena Platón. La República o el Estado, de Colección Austral (Espasa Calpe).
A partir de demà em començaré a llegir la part que em pertoca, però abans, voldria esmentar la informació de les pàgines web que vaig citar en l'anterior publicació.
El mite o al·legoria de la caverna és una situació en la qual es troba l'humà respecte del coneixement. Podem distingir dos mons: el sensible (conegut a través dels sentits) i el de les idees (conegut mitjançant la raó).
En aquest mite es descriu una gruta cavernosa, en la qual hi ha uns homes des del seu naixement. Aquests són presoners, i estan lligats pel coll i per les cames per cadenes; així que únicament poden mirar la paret del fons de la caverna; per tant, no poden escapar. Darrere d'aquests es troba un mur amb un passadís, una foguera i l'entrada de la cova que dóna al món. Pel passadía circulen homes, les ombres dels quals es projecten a la paret que els presoners poden veure.
Simbòlicament, els humans s'identifiquen amb els presoners. Les ombres són les aparences, és a dir, el que captem pels sentits i pensem que és real. Les coses naturals, el món que està a fora són el món de les idees. La màxima idea, la idea de Bé, és el Sol. Aquell presoner que s'escapa i s'allibera de la caverna deurà guiar els altres cap al món real, per tant, és el símbol del filòsof. Els presoners simbolitzen l'estat en què es troben els humans aliens al coneixement.
Així doncs, el mite mostra la pluralitat en els diversos aspectes del pensament: la visió de la naturalesa humana, la teoria de les idees, el procés mitjançant el qual els humans arribem al coneixement...
El mite de la caverna relata com Glaucó, l'interlocutor de Sòcrates, afirma que els presos no poden considerar vertadera altra cosa que les ombres dels objectes. A partir de l'explicació de la situació, Sòcrates li explica que si un d'aquests captius fos alliberat i sortís al món exterior, tindria greus dificultats per adaptar-se a la llum del Sol. Primerament, per no quedar cec, buscaria ombres i les coses reflexades a l'aigua. Una vegada s'acostumés a mirar els objectes mateixos descobriria la bellesa del cosmos.
Sòcrates torna a fer entrar de nou el presoner a l'interior de la caverna per a donar la bona notícia als captius, procurant convèncer-los que viuen en un engany, però el prenen com a un boig i se'n riuen d'ell. Així doncs, afirma Sòcrates que si algú intentés alliberar-los, el matarien, ja que els pesoners són ignorants, incults i violents.
A partir d'aquí he trobat més informació relacionada amb la descripció de la situació dels presoners, el procés d'alliberament del captiu i la seva interpretació, però abans de posar-la m'agradaria llegir el mite per a tenir una base amb la qual reforçar la informació.
Així doncs, ens tornarem a veure fins que em llegeixi el mite :)
S'anomena Platón. La República o el Estado, de Colección Austral (Espasa Calpe).
A partir de demà em començaré a llegir la part que em pertoca, però abans, voldria esmentar la informació de les pàgines web que vaig citar en l'anterior publicació.
El mite o al·legoria de la caverna és una situació en la qual es troba l'humà respecte del coneixement. Podem distingir dos mons: el sensible (conegut a través dels sentits) i el de les idees (conegut mitjançant la raó).
En aquest mite es descriu una gruta cavernosa, en la qual hi ha uns homes des del seu naixement. Aquests són presoners, i estan lligats pel coll i per les cames per cadenes; així que únicament poden mirar la paret del fons de la caverna; per tant, no poden escapar. Darrere d'aquests es troba un mur amb un passadís, una foguera i l'entrada de la cova que dóna al món. Pel passadía circulen homes, les ombres dels quals es projecten a la paret que els presoners poden veure.
Simbòlicament, els humans s'identifiquen amb els presoners. Les ombres són les aparences, és a dir, el que captem pels sentits i pensem que és real. Les coses naturals, el món que està a fora són el món de les idees. La màxima idea, la idea de Bé, és el Sol. Aquell presoner que s'escapa i s'allibera de la caverna deurà guiar els altres cap al món real, per tant, és el símbol del filòsof. Els presoners simbolitzen l'estat en què es troben els humans aliens al coneixement.
Així doncs, el mite mostra la pluralitat en els diversos aspectes del pensament: la visió de la naturalesa humana, la teoria de les idees, el procés mitjançant el qual els humans arribem al coneixement...
El mite de la caverna relata com Glaucó, l'interlocutor de Sòcrates, afirma que els presos no poden considerar vertadera altra cosa que les ombres dels objectes. A partir de l'explicació de la situació, Sòcrates li explica que si un d'aquests captius fos alliberat i sortís al món exterior, tindria greus dificultats per adaptar-se a la llum del Sol. Primerament, per no quedar cec, buscaria ombres i les coses reflexades a l'aigua. Una vegada s'acostumés a mirar els objectes mateixos descobriria la bellesa del cosmos.
Sòcrates torna a fer entrar de nou el presoner a l'interior de la caverna per a donar la bona notícia als captius, procurant convèncer-los que viuen en un engany, però el prenen com a un boig i se'n riuen d'ell. Així doncs, afirma Sòcrates que si algú intentés alliberar-los, el matarien, ja que els pesoners són ignorants, incults i violents.
A partir d'aquí he trobat més informació relacionada amb la descripció de la situació dels presoners, el procés d'alliberament del captiu i la seva interpretació, però abans de posar-la m'agradaria llegir el mite per a tenir una base amb la qual reforçar la informació.
Així doncs, ens tornarem a veure fins que em llegeixi el mite :)
miércoles, 2 de julio de 2008
Primeres qüestions
Hola a tothom!
Ahir vaig anar a la biblioteca i vaig emportar-me dos llibres: Plató. El Banquet. Fedre d'Edicions 62 (Josep Montserrat Torrents i Joan Leita) i Platón. El Banquete d'Aquilar (Luis Gil i Antonio Rodríguez Huéscar). Però quan vaig arribar a casa vaig trobar-me una sorpresa, i era que hauria d'haver agafat uns altres llibres, encara que espero que aquests em serveixin una mica.
Així doncs, vaig optar per a formular-me una sèrie de qüestions, totes elles a partir de la desconeixença parcial del mite. Així doncs, quan m'hagi informat millor sobre el Mite de la Caverna ampliaré la sèrie de preguntes. Aquí en van les principals:
-Per què es crea la necessitat d'un món intel·ligible?
-Són de debò les condicions que l'autor mostra en què es troba l'humà al món sensible?
-És tal la mediocritat de la nostra vida per a què es crei el món de les idees?
-És el reremon el mirall de la perfecció, l'eternitat, la felicitat, la bellesa i de les idees de plenitud?
-Podrà mai l'humà arribar amb vida al món intel·ligible?
-Podrà deslliurar-se l'humà del món sensible?
-Pot el món de les aparences equiparar-se al món intel·ligible?
-Es pot realment des del món sensible plasmar el reremon?
-Pot qualsevol persona adonar-se de l'existència (suposada) del món intel·ligible?
A partir d'aquí inclouré els primers objectius que em proposo, però primer deixeu-me subratllar la primera informació extreta de pàgines web, com:
-http://www.e-torredebabel.com/Historia-de-la-filosofia/Filosofiagriega/Platon/TeoriadelasIdeas.htm
-
-http://es.wikipedia.org/wiki/Alegor%C3%ADa_de_la_caverna
Fins la pròxima!
Ahir vaig anar a la biblioteca i vaig emportar-me dos llibres: Plató. El Banquet. Fedre d'Edicions 62 (Josep Montserrat Torrents i Joan Leita) i Platón. El Banquete d'Aquilar (Luis Gil i Antonio Rodríguez Huéscar). Però quan vaig arribar a casa vaig trobar-me una sorpresa, i era que hauria d'haver agafat uns altres llibres, encara que espero que aquests em serveixin una mica.
Així doncs, vaig optar per a formular-me una sèrie de qüestions, totes elles a partir de la desconeixença parcial del mite. Així doncs, quan m'hagi informat millor sobre el Mite de la Caverna ampliaré la sèrie de preguntes. Aquí en van les principals:
-Per què es crea la necessitat d'un món intel·ligible?
-Són de debò les condicions que l'autor mostra en què es troba l'humà al món sensible?
-És tal la mediocritat de la nostra vida per a què es crei el món de les idees?
-És el reremon el mirall de la perfecció, l'eternitat, la felicitat, la bellesa i de les idees de plenitud?
-Podrà mai l'humà arribar amb vida al món intel·ligible?
-Podrà deslliurar-se l'humà del món sensible?
-Pot el món de les aparences equiparar-se al món intel·ligible?
-Es pot realment des del món sensible plasmar el reremon?
-Pot qualsevol persona adonar-se de l'existència (suposada) del món intel·ligible?
A partir d'aquí inclouré els primers objectius que em proposo, però primer deixeu-me subratllar la primera informació extreta de pàgines web, com:
-http://www.e-torredebabel.com/Historia-de-la-filosofia/Filosofiagriega/Platon/TeoriadelasIdeas.htm
-
-http://es.wikipedia.org/wiki/Alegor%C3%ADa_de_la_caverna
Fins la pròxima!
Primera entrada
Bon començament de Treball de Recerca a tothom!
Bé, avui dia 2 de juliol obro oficialment el bloc on aniré posant pas a pas el desenvolupament del meu Treball de Recerca, anomenat "La Filosofia del reremon: de Plató a Nietzsche".
Voldria esbrinar una sèrie de respostes a qüestions que m'he fet referides al Mite de la Caverna, plasmant-ho en diferents obres d'art on es pugui veure el mateix esperit que va empènyer a Plató.
Bon estiu! :D
Bé, avui dia 2 de juliol obro oficialment el bloc on aniré posant pas a pas el desenvolupament del meu Treball de Recerca, anomenat "La Filosofia del reremon: de Plató a Nietzsche".
Voldria esbrinar una sèrie de respostes a qüestions que m'he fet referides al Mite de la Caverna, plasmant-ho en diferents obres d'art on es pugui veure el mateix esperit que va empènyer a Plató.
Bon estiu! :D
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
