Hola!
Perdó per actualitzar uns dies tard, però és que la paret de l'habitació està en perill de caure i suposadament no hi deuria entrar, per la qual cosa potser la pròxima actualització també es retardarà.
Bé, continuant amb el mite, he trobat un apartat en el qual explica què passa després de l'alliberament d'un captiu.
Primerament, el captiu intentarà mirar la llum que ve a la cova. Però la llum el cegarà, per tant, no podrà distingir els objectes de les seves ombres. És a dir, que dirà que allò que veia abans era més real que allò que en aquest moment se li mostra.
Després intentarà mirar el foc, però aquest el farà mal als ulls. Així doncs, mirarà les ombres, que per a ell es distingieixen millor i tenen més claredat.
Més tard intentarà mirar la llum del sol, però, enlluernat, no podrà veure els éssers reals. Així doncs, haurà d'acostumar-se. Primer mirarà les ombres, després les imatges dels homes i dels objectes sobre l'aigua. Més tard els objectes mateixos, tot seguit el cel de nit i les estrelles i, per finalitzar, podrà veure el sol. Així doncs, podrà veure's reflexat a l'aigua a ell mateix.
Després d'haver vist el sol, la persona que ja no és captiva, a través del seu raonament, arriba a la conclusió per la qual extreu que el sol crea les estacions i els anys, governa el món visible i és la causa d'allò que veia a la caverna.
També ens parla el mite d'una suposada situació en la qual l'antic presoner recorda la seva primera estança. Aquí s'alegrarà de la seva mudança i es compadirà dels esclaus que encara estan a la caverna. Apareixeran doncs, els conceptes dels esclaus i de la saviesa.
Tot això ho pensa perquè la situació a la caverna era diferent. És a dir, a la caverna, els esclaus que més aviat observaven les ombres, més bé recordaven l'ordre en què passaven o endevinaven la seva aparició, eren recompensats.
Per tant, l'antic esclau no té enveja d'aquells recompensats, ni tan sols dels poderosos i dels honrats; sinó que prefereix (com Aquiles) passar la vida al servei d'un pobre llaurador, sofrir i no tornar a la cova.
Fins aquí de moment la part d'avui.
Fins a la pròxima (espero que no trigui gaire)
viernes, 25 de julio de 2008
martes, 15 de julio de 2008
Primeres anàlisis
Començant a llegir el mite, he arribat a una sèrie de conclusions i qüestions (que hauré d'esbrinar la resposta al llarg del Treball de Recerca).
Primer de tot, la primera qüestió és:
Què representa el mite?
Segons les primeres oracions, el mite de la caverna representa l'estat de la naturalesa humana amb relació amb la ciència i la ignorància.
Més tard, he trobat una frase especial. És a dir, que el seu significat l'hauré de trobar al llarg de la recerca. Diu així:
"-¡Extraños prisioneros y cuadro singular!
-Se parecen, sin embargo, a nosotros punto por punto"
(Són frases extretes del llibre, que està traduït al castellà)
Així doncs, hauré d'esbrinar en què s'assembla el mite a les persones.
A més, si aquests presoners només poden veure les ombres projectades al fons de la caverna, passaria el següent:
-Quan veuen els objectes, fan una equivalència entre allò material i la realitat.
-Fan una atribució nominal a les ombres amb el nom de les coses que representen.
-Si escoltessin un ressò de paraules, pensarien que les ombres parlen, és a dir, que les persones projectades a les ombres serien les que parlarien.
Amb tot això, la conclusió seria la següent:
Allò que els presoners prenen com a realitat són les ombres mateixes.
Aquesta és una primerenca anàlisi sobre la primera part del mite, on s'esmenten les diferents parts de la caverna i s'exposa la primera conclusió important.
Primer de tot, la primera qüestió és:
Què representa el mite?
Segons les primeres oracions, el mite de la caverna representa l'estat de la naturalesa humana amb relació amb la ciència i la ignorància.
Més tard, he trobat una frase especial. És a dir, que el seu significat l'hauré de trobar al llarg de la recerca. Diu així:
"-¡Extraños prisioneros y cuadro singular!
-Se parecen, sin embargo, a nosotros punto por punto"
(Són frases extretes del llibre, que està traduït al castellà)
Així doncs, hauré d'esbrinar en què s'assembla el mite a les persones.
A més, si aquests presoners només poden veure les ombres projectades al fons de la caverna, passaria el següent:
-Quan veuen els objectes, fan una equivalència entre allò material i la realitat.
-Fan una atribució nominal a les ombres amb el nom de les coses que representen.
-Si escoltessin un ressò de paraules, pensarien que les ombres parlen, és a dir, que les persones projectades a les ombres serien les que parlarien.
Amb tot això, la conclusió seria la següent:
Allò que els presoners prenen com a realitat són les ombres mateixes.
Aquesta és una primerenca anàlisi sobre la primera part del mite, on s'esmenten les diferents parts de la caverna i s'exposa la primera conclusió important.
miércoles, 9 de julio de 2008
Per fi :)
Per fi tinc el llibre que tant desitjava, i el correcte!
S'anomena Platón. La República o el Estado, de Colección Austral (Espasa Calpe).
A partir de demà em començaré a llegir la part que em pertoca, però abans, voldria esmentar la informació de les pàgines web que vaig citar en l'anterior publicació.
El mite o al·legoria de la caverna és una situació en la qual es troba l'humà respecte del coneixement. Podem distingir dos mons: el sensible (conegut a través dels sentits) i el de les idees (conegut mitjançant la raó).
En aquest mite es descriu una gruta cavernosa, en la qual hi ha uns homes des del seu naixement. Aquests són presoners, i estan lligats pel coll i per les cames per cadenes; així que únicament poden mirar la paret del fons de la caverna; per tant, no poden escapar. Darrere d'aquests es troba un mur amb un passadís, una foguera i l'entrada de la cova que dóna al món. Pel passadía circulen homes, les ombres dels quals es projecten a la paret que els presoners poden veure.
Simbòlicament, els humans s'identifiquen amb els presoners. Les ombres són les aparences, és a dir, el que captem pels sentits i pensem que és real. Les coses naturals, el món que està a fora són el món de les idees. La màxima idea, la idea de Bé, és el Sol. Aquell presoner que s'escapa i s'allibera de la caverna deurà guiar els altres cap al món real, per tant, és el símbol del filòsof. Els presoners simbolitzen l'estat en què es troben els humans aliens al coneixement.
Així doncs, el mite mostra la pluralitat en els diversos aspectes del pensament: la visió de la naturalesa humana, la teoria de les idees, el procés mitjançant el qual els humans arribem al coneixement...
El mite de la caverna relata com Glaucó, l'interlocutor de Sòcrates, afirma que els presos no poden considerar vertadera altra cosa que les ombres dels objectes. A partir de l'explicació de la situació, Sòcrates li explica que si un d'aquests captius fos alliberat i sortís al món exterior, tindria greus dificultats per adaptar-se a la llum del Sol. Primerament, per no quedar cec, buscaria ombres i les coses reflexades a l'aigua. Una vegada s'acostumés a mirar els objectes mateixos descobriria la bellesa del cosmos.
Sòcrates torna a fer entrar de nou el presoner a l'interior de la caverna per a donar la bona notícia als captius, procurant convèncer-los que viuen en un engany, però el prenen com a un boig i se'n riuen d'ell. Així doncs, afirma Sòcrates que si algú intentés alliberar-los, el matarien, ja que els pesoners són ignorants, incults i violents.
A partir d'aquí he trobat més informació relacionada amb la descripció de la situació dels presoners, el procés d'alliberament del captiu i la seva interpretació, però abans de posar-la m'agradaria llegir el mite per a tenir una base amb la qual reforçar la informació.
Així doncs, ens tornarem a veure fins que em llegeixi el mite :)
S'anomena Platón. La República o el Estado, de Colección Austral (Espasa Calpe).
A partir de demà em començaré a llegir la part que em pertoca, però abans, voldria esmentar la informació de les pàgines web que vaig citar en l'anterior publicació.
El mite o al·legoria de la caverna és una situació en la qual es troba l'humà respecte del coneixement. Podem distingir dos mons: el sensible (conegut a través dels sentits) i el de les idees (conegut mitjançant la raó).
En aquest mite es descriu una gruta cavernosa, en la qual hi ha uns homes des del seu naixement. Aquests són presoners, i estan lligats pel coll i per les cames per cadenes; així que únicament poden mirar la paret del fons de la caverna; per tant, no poden escapar. Darrere d'aquests es troba un mur amb un passadís, una foguera i l'entrada de la cova que dóna al món. Pel passadía circulen homes, les ombres dels quals es projecten a la paret que els presoners poden veure.
Simbòlicament, els humans s'identifiquen amb els presoners. Les ombres són les aparences, és a dir, el que captem pels sentits i pensem que és real. Les coses naturals, el món que està a fora són el món de les idees. La màxima idea, la idea de Bé, és el Sol. Aquell presoner que s'escapa i s'allibera de la caverna deurà guiar els altres cap al món real, per tant, és el símbol del filòsof. Els presoners simbolitzen l'estat en què es troben els humans aliens al coneixement.
Així doncs, el mite mostra la pluralitat en els diversos aspectes del pensament: la visió de la naturalesa humana, la teoria de les idees, el procés mitjançant el qual els humans arribem al coneixement...
El mite de la caverna relata com Glaucó, l'interlocutor de Sòcrates, afirma que els presos no poden considerar vertadera altra cosa que les ombres dels objectes. A partir de l'explicació de la situació, Sòcrates li explica que si un d'aquests captius fos alliberat i sortís al món exterior, tindria greus dificultats per adaptar-se a la llum del Sol. Primerament, per no quedar cec, buscaria ombres i les coses reflexades a l'aigua. Una vegada s'acostumés a mirar els objectes mateixos descobriria la bellesa del cosmos.
Sòcrates torna a fer entrar de nou el presoner a l'interior de la caverna per a donar la bona notícia als captius, procurant convèncer-los que viuen en un engany, però el prenen com a un boig i se'n riuen d'ell. Així doncs, afirma Sòcrates que si algú intentés alliberar-los, el matarien, ja que els pesoners són ignorants, incults i violents.
A partir d'aquí he trobat més informació relacionada amb la descripció de la situació dels presoners, el procés d'alliberament del captiu i la seva interpretació, però abans de posar-la m'agradaria llegir el mite per a tenir una base amb la qual reforçar la informació.
Així doncs, ens tornarem a veure fins que em llegeixi el mite :)
miércoles, 2 de julio de 2008
Primeres qüestions
Hola a tothom!
Ahir vaig anar a la biblioteca i vaig emportar-me dos llibres: Plató. El Banquet. Fedre d'Edicions 62 (Josep Montserrat Torrents i Joan Leita) i Platón. El Banquete d'Aquilar (Luis Gil i Antonio Rodríguez Huéscar). Però quan vaig arribar a casa vaig trobar-me una sorpresa, i era que hauria d'haver agafat uns altres llibres, encara que espero que aquests em serveixin una mica.
Així doncs, vaig optar per a formular-me una sèrie de qüestions, totes elles a partir de la desconeixença parcial del mite. Així doncs, quan m'hagi informat millor sobre el Mite de la Caverna ampliaré la sèrie de preguntes. Aquí en van les principals:
-Per què es crea la necessitat d'un món intel·ligible?
-Són de debò les condicions que l'autor mostra en què es troba l'humà al món sensible?
-És tal la mediocritat de la nostra vida per a què es crei el món de les idees?
-És el reremon el mirall de la perfecció, l'eternitat, la felicitat, la bellesa i de les idees de plenitud?
-Podrà mai l'humà arribar amb vida al món intel·ligible?
-Podrà deslliurar-se l'humà del món sensible?
-Pot el món de les aparences equiparar-se al món intel·ligible?
-Es pot realment des del món sensible plasmar el reremon?
-Pot qualsevol persona adonar-se de l'existència (suposada) del món intel·ligible?
A partir d'aquí inclouré els primers objectius que em proposo, però primer deixeu-me subratllar la primera informació extreta de pàgines web, com:
-http://www.e-torredebabel.com/Historia-de-la-filosofia/Filosofiagriega/Platon/TeoriadelasIdeas.htm
-
-http://es.wikipedia.org/wiki/Alegor%C3%ADa_de_la_caverna
Fins la pròxima!
Ahir vaig anar a la biblioteca i vaig emportar-me dos llibres: Plató. El Banquet. Fedre d'Edicions 62 (Josep Montserrat Torrents i Joan Leita) i Platón. El Banquete d'Aquilar (Luis Gil i Antonio Rodríguez Huéscar). Però quan vaig arribar a casa vaig trobar-me una sorpresa, i era que hauria d'haver agafat uns altres llibres, encara que espero que aquests em serveixin una mica.
Així doncs, vaig optar per a formular-me una sèrie de qüestions, totes elles a partir de la desconeixença parcial del mite. Així doncs, quan m'hagi informat millor sobre el Mite de la Caverna ampliaré la sèrie de preguntes. Aquí en van les principals:
-Per què es crea la necessitat d'un món intel·ligible?
-Són de debò les condicions que l'autor mostra en què es troba l'humà al món sensible?
-És tal la mediocritat de la nostra vida per a què es crei el món de les idees?
-És el reremon el mirall de la perfecció, l'eternitat, la felicitat, la bellesa i de les idees de plenitud?
-Podrà mai l'humà arribar amb vida al món intel·ligible?
-Podrà deslliurar-se l'humà del món sensible?
-Pot el món de les aparences equiparar-se al món intel·ligible?
-Es pot realment des del món sensible plasmar el reremon?
-Pot qualsevol persona adonar-se de l'existència (suposada) del món intel·ligible?
A partir d'aquí inclouré els primers objectius que em proposo, però primer deixeu-me subratllar la primera informació extreta de pàgines web, com:
-http://www.e-torredebabel.com/Historia-de-la-filosofia/Filosofiagriega/Platon/TeoriadelasIdeas.htm
-
-http://es.wikipedia.org/wiki/Alegor%C3%ADa_de_la_caverna
Fins la pròxima!
Primera entrada
Bon començament de Treball de Recerca a tothom!
Bé, avui dia 2 de juliol obro oficialment el bloc on aniré posant pas a pas el desenvolupament del meu Treball de Recerca, anomenat "La Filosofia del reremon: de Plató a Nietzsche".
Voldria esbrinar una sèrie de respostes a qüestions que m'he fet referides al Mite de la Caverna, plasmant-ho en diferents obres d'art on es pugui veure el mateix esperit que va empènyer a Plató.
Bon estiu! :D
Bé, avui dia 2 de juliol obro oficialment el bloc on aniré posant pas a pas el desenvolupament del meu Treball de Recerca, anomenat "La Filosofia del reremon: de Plató a Nietzsche".
Voldria esbrinar una sèrie de respostes a qüestions que m'he fet referides al Mite de la Caverna, plasmant-ho en diferents obres d'art on es pugui veure el mateix esperit que va empènyer a Plató.
Bon estiu! :D
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
