Més :)

A continuació resumiré el contingut del que he llegit, combinant dues edicions diferents.


Seguint amb l'argument, Plató fa una breu crítica. Aquest cop a aquells que intenten que la ciència s'aprengui, que entri a una ànima on aquesta ni tan sols existeix.
Per tant, defensa que:
-Tothom té capacitat d'aprendre
-L'educació hauria de tenir en compte l'ànima i l'òrgan amb el que cadascú aprèn*
Cito textualment: "La educación debe hacer mirar al alma hacia la idea del bien".

Per tant, descriu l'educació com a una evolució de l'ànima on s'ha de dirigir l'òrgan*, ja que la facultat de saber té les següents característiques:
-Mai perd la seva virtut, ja que existeix per naturalesa
-Es fa inútil o útil; o ventatjosa o perjudicial

(*He deduït potser erròniament que l'òrgan del que parla és la capacitat d'aprenentatge)

A partir d'aquí, defensa que a l'ànima se l'ha d'acostumar des del principi a la veritat, ja que pot desviar-se cap als plaers sensuals i grollers, és a dir, a la sensualitat i al desig.
Si no es fa d'aquesta manera, es produeix una situació en la qual hi ha gent sense educació, gent sense coneixement de la veritat (aquests no tenen un ideal per a referir els seus actes) i gent que passa tota la vida dedicada a l'estudi i a la meditació (aquests últims no s'ocupen de la resposabilitat dels seus actes).

Així doncs, es fa una defensa per la qual es diu que aquests tipus de persones no podrien governar. Qui hauria de governar, doncs, serien els filòsofs.
Aquests haurien de governar una república després d'haver contemplat la Idea de Bé, ja que se'ls obligaria a baixar de la regió superior per a no excloure la felicitat d'una part de la societat (el que es busca és la felicitat global, la unió de l'Estat).



Fins aquí tinc de moment. Ara continuaré llegint.

Continuo!!

Per fi he pogut esbrinar allò que deia el mite a la part que no entenia! O això és el que penso, vaja. Bé, de totes maneres, aquí poso el que n’he extret

Aquell qui ha arribat a la Idea del Bé compleix les següents característiques:

-No està disposat a interessar-se per assumptes referents als humans

-Vol romandre a la Idea de Bé

-Quan passa a la contemplació del món intel·ligible es torba i se sent ridícul

Ara bé, si algú veiés a uns ulls i una ànima torbats per a distingir segons quins objectes podria actuar d’una manera o d’altra.

Si el torbament és degut a passar de la llum a la foscor, es preguntaria si està ofuscat per les tenebres, la qual cosa provocaria un riure més ridícul i se la felicitaria pel torbament.

Si pel contrari és degut a passar de la ignorància a la llum, es preguntaria si està enlluernada per l’excés de llum. El riure, per tant, seria menys ridícul i es compadiria d’ella.

Ara continuaré llegint, encara que m'està costant bastant (estic comparant dues versions alhora). Però vaja, el cas és anar fent :)

Més llibres per treballar!

Continuant amb el Treball de Recerca, l’altre dia vaig anar a la biblioteca per a tornar el llibre que havia agafat. Aprofitant que era allà, vaig agafar uns documents que m’ajudaran en la realització del treball. Ara, a més, tinc:

Platón La república Z Editorial Juventud (Vicente López Soto)

Clásicos Universales Platón La República Colección Fontana (Patricio de Azcarate)

La memoria del Logos. Estudios sobre el diálogo platónico Taurus (Emilio Lledó)

La historia de La república de Platón Edición Debate (Simon Blackburn)

Platón. Teoría de las ideas y Antropología Alambra Longman (José María García-Mauriño i José Antonio Fernández Revuelta)

Ara continuaré llegint-me el mite, espero que aquesta edició sigui més nova i em pugui assabentar del que diu!

De nou a casa!

Per fi puc tornar a reprendre el blog. La paret de casa ja està reformada!

Aquesta tarda aniré a la biblioteca a tornar el llibre de Plató (fa com tres setmanes que ho hauria degut tornar) i intentaré mirar si hi ha algun en català, ja que la versió que vaig agafar castellana és bastant antiga i el vocabulari que utilitza a més de les seves expressions, sincerament, per a mi són indesxifrables.

Doncs bé, continuo afegint informació que he pogut extreure de la part que he llegit (assabentant-me del que deia).

Si el presoner tornés de nou a la caverna es trobaria com un cec. A més, discutiria mb els altres captius sobre les ombres, cosa que faria que es riguessin d'ell (ja que hauria perdut la vista al sortir), no voldrien sortir de la caverna i, si algú intentés treure'ls, el matarien.

Seguidament ens parla de la caverna com a condició humana, i ens especifica el significat d'algunes metàfores.
L'antre subterrani és el món visible; el foc la llum del sol; i el captiu seria l'ànima visible que s'eleva a l'esfera intel·ligible.

Per últim, ens parla de la idea de Bé, la qual té les següents característiques:
-Està als últims límits del món intel·ligible
-Es percep amb dificultat
-És la causa primera de la bellesa i de la bondat
-Produeix la llum (procedeix d'ella directament)
-Engendra veritat i intel·ligència
-Qui vol conduir-se sàbiament en la vida pública i privada ha de fixar-se en ella


Fins aquí la publicació d'avui, espero poder fer ràpidament tota la feina que deuria haver fet en aquests dies i que no he pogut fer.