Més :)

A continuació resumiré el contingut del que he llegit, combinant dues edicions diferents.


Seguint amb l'argument, Plató fa una breu crítica. Aquest cop a aquells que intenten que la ciència s'aprengui, que entri a una ànima on aquesta ni tan sols existeix.
Per tant, defensa que:
-Tothom té capacitat d'aprendre
-L'educació hauria de tenir en compte l'ànima i l'òrgan amb el que cadascú aprèn*
Cito textualment: "La educación debe hacer mirar al alma hacia la idea del bien".

Per tant, descriu l'educació com a una evolució de l'ànima on s'ha de dirigir l'òrgan*, ja que la facultat de saber té les següents característiques:
-Mai perd la seva virtut, ja que existeix per naturalesa
-Es fa inútil o útil; o ventatjosa o perjudicial

(*He deduït potser erròniament que l'òrgan del que parla és la capacitat d'aprenentatge)

A partir d'aquí, defensa que a l'ànima se l'ha d'acostumar des del principi a la veritat, ja que pot desviar-se cap als plaers sensuals i grollers, és a dir, a la sensualitat i al desig.
Si no es fa d'aquesta manera, es produeix una situació en la qual hi ha gent sense educació, gent sense coneixement de la veritat (aquests no tenen un ideal per a referir els seus actes) i gent que passa tota la vida dedicada a l'estudi i a la meditació (aquests últims no s'ocupen de la resposabilitat dels seus actes).

Així doncs, es fa una defensa per la qual es diu que aquests tipus de persones no podrien governar. Qui hauria de governar, doncs, serien els filòsofs.
Aquests haurien de governar una república després d'haver contemplat la Idea de Bé, ja que se'ls obligaria a baixar de la regió superior per a no excloure la felicitat d'una part de la societat (el que es busca és la felicitat global, la unió de l'Estat).



Fins aquí tinc de moment. Ara continuaré llegint.