Continuo!!

Per fi he pogut esbrinar allò que deia el mite a la part que no entenia! O això és el que penso, vaja. Bé, de totes maneres, aquí poso el que n’he extret

Aquell qui ha arribat a la Idea del Bé compleix les següents característiques:

-No està disposat a interessar-se per assumptes referents als humans

-Vol romandre a la Idea de Bé

-Quan passa a la contemplació del món intel·ligible es torba i se sent ridícul

Ara bé, si algú veiés a uns ulls i una ànima torbats per a distingir segons quins objectes podria actuar d’una manera o d’altra.

Si el torbament és degut a passar de la llum a la foscor, es preguntaria si està ofuscat per les tenebres, la qual cosa provocaria un riure més ridícul i se la felicitaria pel torbament.

Si pel contrari és degut a passar de la ignorància a la llum, es preguntaria si està enlluernada per l’excés de llum. El riure, per tant, seria menys ridícul i es compadiria d’ella.

Ara continuaré llegint, encara que m'està costant bastant (estic comparant dues versions alhora). Però vaja, el cas és anar fent :)